Esquiada del vint-i-u de desembre del 2006

Visita Cultural 2015

No hi ha entrades.

Inici

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Dades personals

David Canals i Casas esperma6969: I ja no tinc trenta-i-tants

Visualitza el meu perfil complet

Òstia, em fa mal tot!!!

Ei,pipol!!!

Va ser ahir que llevant-me d'hora, com de costum, que vaig dir-me de pujar a Núria per esquiar.

Ja us dic, no em va costar gens pensar-m'ho, on tenint una hora per preparar-m'ho tot, va ser una cosa d'anar a per feina i no entretenir-me massa.

Vaig començar amb la roba d'esquiar, on treient-la tota de l'armari, vaig agafar una bossa i vaig començar a posar-hi lo essencial, com ara els guants la ronyonera on tinc lo d'esquiar com ara les ulleres i la crema pels llavis, algun jersei per si fa fresca, on ja preparant-me la teca, vaig agafar la barra que hi havia i em vaig fer l'esmorzar.

Pel que fa al dinar, vaig agafar una botifarra i me la vaig coure, on també veient que havia poca cosa per endrepar, vaig agafar el pa bimbo i em vaig fer uns quants entrepans de nocilla.

Ja amb la teca feta, va ser quan vaig baixar per agafar els esquís i les botes, on lligant-t'ho tot i ja dalt del cotxe amb un bitllet de vint més el que duia a sobre, vaig sortir cap a l'estació perquè perdia el tren.

Arribat a l'estació amb el tren esperant-me a la via, va ser quan va marxar sense mi.

On esperant a que vingués l'altre tren, vaig trobar a la Anna i a la Cristina que anaven cap a Mollet per estudiar.

Agafat el tren cap a Vic, va ser fent-nos baixar a Balenyà-Tona-Seva, que vàrem tenir d'esperar a que arribés l'altre tren fins a Ribes de Freser.

Ja a Ribes i baixat del tren, va ser quan vaig veure a la Carla a l'estació del cremallera de Ribes, on no reconeixent-me va ser quan veient que el proper cremallera venia al cap de molt, on vaig decidir d'arribar fins a

Ribes Vila a peu.

Amb el cremallera a l'estació esperant-me vaig col-lar-me,on arribat el revisor em va explicar que allà Núria havia de comprar el bitllet del cremallera i el de les pistes tot junt.

Res, arribats a Núria, va ser quan vaig intentar col-lar-me en el ou, on dient-me que havia de tenir el forfé, vaig anar a espetegar cap al telecadira.

Total, explicant-me que havia d'anar amb el forfé,i sabent que amb els pantalons nous que duia no tenia ni el dels anys passats, va ser quan em vaig adonar que havien canviat els forfés.

Res, que em vaig veure obligat a comprar un forfé per poder esquiar una mica, ja que eren cap allà les dotze del migdia.

Ja a les pistes i amb el forfé nou que és de cartró, vaig començar a fer baixades i més baixades per la mateixa pista, perquè les altres estaven tancades per falta de neu.

On caient-me més d'una vegada per culpa dels pals, vaig decidir d'anar sense pals.

On altre vegada ja em veieu esquiant amb els pals agafats a les mans com si estigués castigat,

Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

La cosa va ser que vaig deixar de caure, on no fent cua perquè no hi havia suficient gent per fer-ne.

Va ser quan baixava tot "follat" i després si no em veia el que estava allà baix controlant els esquiadors que pujaven.

Doncs que em saltava la tanca que hi ha a l'entrar al telecadira.

Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Pujant pel telecadira vaig estar veient com els canons de neu anaven a tope.

Ja que de neu ben poca, on preguntant per la temperatura em van dir que poder estaven a un o dos sota zero.

I jo esquiant amb camisa i samarreta perquè l'anorac me'l havia deixat a casa amb les presses.

Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Passant el temps i canviant de torn, va ser quan em van dir de parar per menjar.

Quan tenint la motxilla a sobre amb el menjar, vaig aprofitar per menjar-me els entrepans que m'havia preparat mentre pujava pel telecadira.

On ja amb la panxa una mica més plena, va ser un no parar!!

Arribada l'hora de plegar, ja em feia mal tot el cos de lo cansat que estava.

Va ser quan em van tancar les pistes cap allà a tres de cinc, on ja no es veia el sol.

On acabant baldat d'esquiar, vaig anar a l'hotel per prendre'm un cafè per no adormir-me.

Ja amb el cafè pres i anant a esperar el cremallera, va ser trobant a l'Ivan Bobé que ens vàrem posar a xerrar.

On agafat el cremallera i estant al seu costat, em va explicar que la temporada havia començat feia tres dies.

I és per això que no hi havia ni el Jaume Pou, ni massa neu.

Passant el revisor i sabent que el forfé que duia a sobre no incluïa el cremallera.

Va ser quan el revisor me'l va passar per bo.

On arribats a l'estació de Ribes, vaig quedar amb l'Ivan que ja ens veuríem quan hi hagués més neu!!

Ja a l'estació de tren, veient que quedaven com tres quarts pel proper tren cap a Barna.

Va ser quan vaig anar a veure el Sergi i que em fés un cafè americà.

On estant a fora prenent la fresca per no adormir-me, va ser on vaig començar a fer comptes i a veure el que m'havia costat la primera esquiada després de l'accident.

Fets els números, vaig veure que per ser la primera esquiada i també la "novatada".

Em va sortir la broma per mitat de preu.

Quince amb setanta-cinc euros!!

Poder també perquè era temporada baixa, i el forfé no valia tant.

A saber!!

SORT!!!!!!!